Tal dia com avui de l’any 1936, fa 82 anys, la premsa es feia ressò del decret que el dia anterior havia signat Josep Tarradellas. En la seva qualitat de conseller d’Economia i Serveis Públics de la Generalitat, singava i feia oficial un decret que limitava els beneficis de les empreses de subministrament d’aigua, gas i electricitat. El preàmbul del decret deia textualment “Una de les obligacions que venen imposades pel nou estat de coses i que es precís atendre amb tota urgència es la de limitar els beneficis de les grans empreses o companyies que, des de fa temps, han estat monopolitzant els serveis públics i d’utilitat social”.
El decret anul·lava amb efectes retroactius el cobrament de la fiança que les companyies subministradores d’aigua, gas i electricitat exigien a l’usuari —tant domèstic com industrial— en el moment de la contractació del servei. De la mateixa manera, obligava a retornar les fiances de la totalitat dels contractes —tant si eren domèstics com industrials—, i especificava que les subministradores reemborsarien a l’usuari l’import de la fiança contra la futura facturació. El Decret deia textualment “mentre no s’hagi extingit el seu import les companyies no presentaran nous rebuts als seus abonats”.
Pel que fa, específicament, a les companyies elèctriques, es decretava, també, la nul·litat del cobrament de lloguer dels comptadors. Tot i que és reconeixia que els comptadors eren propietat de la companyia subministradora, i per tant se les autoritzava a cobrar una indemnització en cas d’avaria, se'ls prohibia, a partir de l’entrada en vigor del Decret, cobrar a l’usuari un concepte de lloguer del comptador. I, finalment, es decretava la reducció de la tarifa del consum domèstic d’electricitat en un vint per cent, i es fixava el preu màxim en 0,50 pessetes/kilowatt.