Tal dia com avui de l’any 1936, fa 86 anys, a Barcelona, al Bar del Pi —de la plaça de Sant Josep Oriol, davant de la basílica de Santa Maria del Pi—, un grup de dirigents de la Unió Socialista de Catalunya, del Partit Comunista de Catalunya, del Partit Català Proletari i de la Federació catalana del PSOE, liderats pel diputat de la USC Joan Comorera, fundaven el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). En aquell acte fundacional, Joan Comorera (Cervera, 1894 – Burgos, 1958) va ser elegit secretari general de la nova formació. Aquell nou partit, tot i que tenia una força electoral molt petita (només els cinc diputats de la USC al Parlament) adquiriria un protagonisme destacadíssim en la política catalana durant la Guerra Civil (1936-1939).

Des del primer moment, Comorera es va presentar com el puntal necessari del president Companys. Barcelona havia estat l’única ciutat de la República que havia derrotat per la força de les armes el cop d’estat militar que havia conduït a l’esclat de la Guerra Civil. Però en aquella victòria de la democràcia, hi havia tingut un paper destacat el sindicat anarquista CNT-FAI, que havia posat tres mil milicians armats al carrer. La CNT-FAI havia esdevingut la principal força armada de Catalunya, i l’agenda política del país estava totalment condicionada per l’estratègia anarquista. Durant les setmanes immediatament posteriors al cop d’estat avortat, els anarquistes havien usurpat el control de l’ordre públic i estaven cometent autèntiques atrocitats.

Tot i la seva escassa força parlamentària (cinc diputats de vuitanta-cinc del Parlament) i l’escassa capacitat d’influència (ERC tenia majoria absoluta amb cinquanta-sis escons), el PSUC va esdevenir una força política principal gràcies al suport que rebia del règim estalinista de la Unió Soviètica. El PSUC va contribuir decisivament a acabar amb la criminalitat de la CNT-FAI, derogant —des del Govern— el Comitè de Milícies Antifeixistes (1 d’octubre de 1936) o derrotant militarment els anarquistes (Fets del 3 al 6 de maig de 1937). El PSUC va mantenir una relació molt estreta amb els prosoviètics PSOE i PCE, que controlaven el govern de la República, però Comorera no es cansaria de proclamar: “Som catalans per naturalesa, som espanyols per coacció”.