Tal dia com avui de l’any 1274, fa 752 anys, el rei Jaume I atorgava la carta fundacional de Vila-real, al centre d’una àmplia extensió de terreny de titularitat reial situada a la vall baixa del riu Millars. Vila-real va ser planificada sobre la riba dreta del riu, just a l’altra banda de Castelló, fundada el 1252 i també de titularitat reial. El terme que es va assignar a Vila-real es va segregar del de Borriana. La Carta Pobla que va signar Jaume I deia: “en el qual terme tingueu ús d'aigües, i de llenya, i d'herbes, i de pedra, i de calç, i de totes les altres coses necessàries per a vosaltres o per al vostre ús i dels vostres ramats, lliurement i en pau, i en tot açò ningú tinga força per fer-vos impediment o perjudici de cap manera”.

Des de la caiguda de l’Imperi romà (segle V), les construccions o renovacions s’executaven de manera desordenada i sense un criteri urbanístic, ocupant parcialment o totalment espais urbans d’ús públic i desdibuixant la disposició geomètrica del plànol. I les noves fundacions que s’havien impulsat durant l’alta edat mitjana —petites comunitats rurals— s’havien disposat sobre el terreny sense cap criteri urbanístic, seguint-ne, simplement, els desnivells naturals. Però superat l’any 1000, algunes ciutats havien recuperat, mínimament, la memòria d’aquell urbanisme ordenat de l’època romana i havien intentat, sense gaire èxit, replicar la trama antiga. Seria el cas de la recuperació i restauració de Tarragona.

Però en el cas de Vila-real, prèviament a l’ocupació, ja es va traçar un planejament geomètric, que la vila de Castelló —fundada dues dècades abans— no va tenir. El dibuix que planejava la disposició urbanística de Vila-real (1274) traçava uns límits totalment rectangulars, marcats per la muralla i, a l'interior, carrers paral·lels i perpendiculars que es tallaven formant angles de 90 graus. També a l'interior, destacaven dos carrers principals, un de nord a sud —que era la via urbana del camí reial de Barcelona a València— i un altre d’est a oest, que recordaven el cardo i el decumanus clàssics de les ciutats romanes. El planejament de Vila-real seria el primer a la península Ibèrica de tipus reticular a l’època medieval.