Tal dia com avui de l’any 1936, fa 89 anys, i en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la Junta de Defensa Nacional —l’òrgan de govern del bàndol rebel— creava una direcció bicèfala que recauria sobre els generals Franco, que assumia el comandament de l’exèrcit del sud, i Mola, que feia el mateix amb l’exèrcit del nord. Quan el nucli dirigent de la rebel·lió va prendre aquesta decisió, feia quatre dies (20 de juliol del 1936) que el general Sanjurjo, el màxim dirigent d’aquella conspiració, havia mort en un estrany i misteriós accident d’aviació a Estoril (Portugal).

Durant les setmanes següents, els dos exèrcits del bàndol rebel van guanyar territori de manera desigual. Mentre que Franco tenia moltes dificultats per a avançar des del sud, Mola —que havia incorporat els requetès carlins al cop d’estat— havia complert bona part de la seva missió. A finals de setembre del 1936, Franco només tenia el control sobre Andalusia occidental, Extremadura i part de Toledo. Mentre que Mola controlava tota la meitat nord de la Península, excepte Catalunya i el corredor cantàbric entre Gernika i Oviedo.

Aquella bicefàlia i, sobretot, els resultats de cadascun dels exèrcits, va generar i alimentar una lluita d’egos entre Franco i Mola, que s’intensificaria amb la participació d’altres generals que prendrien part per l’un o per l’altre. Però aquest problema va desaparèixer ben aviat. El 3 de juny del 1937 (deu mesos després de la creació de la direcció bicèfala), Mola repetia la història de Sanjurjo i moria, també, en un estrany i misteriós accident d’aviació a Alcocero (Burgos-Castella). Mola no va ser substituït i Franco va assumir el comandament de la totalitat de l’exèrcit rebel.

En relació amb el general Franco i el seu nomenament com a comandant únic de l’exèrcit sollevat, el també rebel general Cabanellas, introductor de l’àliga de Sant Joan (anomenada el “pollastre” als Països Catalans) a la bandera rojigualda dels colpistes, diria: “Ustedes no saben lo que han hecho (...) porque no le conocen como yo, que lo tuve a mis órdenes en el ejército de África (...) Si ustedes le dan España, va a creerse que es suya y no dejará que nadie lo sustituya en la guerra o después de ella, hasta su muerte”.