Tal dia com avui de l’any 1944, fa 79 anys, i en el context de la II Guerra Mundial (1939-1945), el Consell de Ministres del govern espanyol, presidit pel dictador Franco, ratificava formalment “la posición de estricta neutralidad” d’Espanya en el conflicte internacional. Aquella ratificació, que representava un canvi important del posicionament internacional del règim franquista, va ser àmpliament difosa per la premsa de l’època (La Vanguardia Española i Arriba, edicions del 04/02/1944). I era la confirmació d’una declaració anterior, de 15 de novembre de 1943, que proclamava la desafecció del règim franquista espanyol al règim nazi alemany i al règim feixista italià, que tant havien contribuït a la seva victòria a la guerra civil espanyola (1936-1939).

Quan es va fer pública aquella desafecció tan sonada, l’evolució del conflicte mundial apuntava clarament que l’eix Hitler-Mussolini no guanyaria la guerra. Els soviètics havien derrotat els alemanys a Stalingrad (febrer, 1943), en la que havia estat la batalla més llarga i més cruenta del conflicte. En aquell enfrontament, la Wehrmacht havia perdut més de 350.000 efectius, entre morts, ferits i presoners; i va ser l’inici d’una retirada que no s’aturaria fins a Berlín. I els britànics, els canadencs i els nord-americans havien desembarcat a Sicília (juliol, 1943) i havien iniciat la conquesta de l’illa i de la península italiana, que culminaria amb la caiguda del règim feixista de Mussolini.

Amb aquest escenari, el règim franquista optaria per deixar a l’estacada els seus socis. A partir de les decisives derrotes alemanya i italiana a Rússia i a Sicília, els moviments del règim franquista van ser evidents. El 12 d’octubre de 1943 (un mes abans de la proclamació de neutralitat) el dictador Franco cessava fulminantment el filonazi Ramon Serrano-Súñer (l’interlocutor preferit per Berlín) de tots els seus càrrecs polítics i ministerials. I ordenava la dissolució de la División Azul, la unitat de l’exèrcit espanyol que havia combatut al costat de la Wehrmacht a Rússia (1941-1943).  L’únic objectiu de Franco era evitar una invasió aliada d’Espanya que hauria provocat la fi del seu règim.