Tal dia com avui de l’any 1756, fa 269 anys, en el context de la Guerra dels Set Anys (1756-1763), un estol de l’armada francesa, comandat per Louis François Armand de Vignerot du Plessis —duc de Richelieu— desembarcava a Menorca i conqueria l’illa. Mig segle abans i durant la Guerra de Successió hispànica, Menorca havia estat incorporada a l’aliança internacional austriacista (1707) i, posteriorment, el règim borbònic espanyol l’havia cedit a la Gran Bretanya a canvi de la pau (Tractat d’Utrecht, 1713). Durant aquest mig segle d’administració britànica, l’economia i la cultura de l’illa havien conegut una etapa de gran prosperitat.
El 1756 va esclatar la Guerra dels Set Anys, que enfrontaria, per una banda, la Gran Bretanya i les potències atlàntiques de model polític parlamentari del nord d’Europa i, per l'altra, les potències absolutistes del continent: França, Espanya, Àustria i Rússia. En aquell conflicte es dirimia el lideratge mundial de França, condició que ostentava d'ençà de la Pau dels Pirineus (1659), però que la Gran Bretanya —que ja reunia una extraordinària capacitat bèl·lica— li discutia i li acabaria arrabassant a principis del segle XIX. Aquella guerra també seria el primer conflicte internacional que es lliuraria en camps de batalla del continent nord-americà.
L’ocupació francesa de Menorca va tenir una durada efímera. En aquest punt és important destacar que després de la conquesta francesa de Menorca (1756), la cancelleria de París mai no es va plantejar lliurar Menorca a la corona espanyola. Durant l’etapa de dominació francesa (1756-1763), els militars gals edificarien el Fort de Sant Lluís, que quedaria com l’únic testimoni d’aquell curt període de dominació de set anys. Durant el conflicte, els francesos no van poder contenir els britànics i van acabar cedint totes les seves possessions a Nord-amèrica, excepte l’arxipèlag de Saint-Pierre-et-Miquelon, i també van haver de retornar Menorca als britànics, que la conservarien fins al 1803.