Tal dia com avui de l’any 1940, fa 86 anys, al bosc de Compiègne (municipi de Rethondes-França), i en el context de la II Guerra Mundial (1939-1945), es reunien les delegacions del govern francès del mariscal Pétain i l'alemany d’Adolf Hitler. En aquella reunió, celebrada dotze dies després de l’inici de la invasió alemanya i amb la Wehrmacht a l’interior de París, la delegació francesa, formada pel general Charles Huntziger, Léon Noël, Maurice Le Luc, Jean-Marie Bergeret i Georges Parisot, presentaria la rendició a les autoritats alemanyes, representades per Adolf Hitler, Hermann Göring, Erich Raeder, Rudolf Hess, Joachim von Ribbentrop, Wilhelm Keitel i Paul-Otto Schmidt.
Els representants alemanys van forçar la signatura d’aquell armistici al mateix vagó de tren on, vint-i-un anys abans (1919) s’havia signat la rendició d’Alemanya en la I Guerra Mundial (1914-1918) i les humiliants condicions que França i la resta de guanyadors del conflicte havien imposat als derrotats alemanys. Tot seguit, es va esquarterar França: Alsàcia i Lorena van ser incorporades al Tercer Reich, la Valònia francesa va ser annexada a la Bèlgica ocupada pels alemanys, la meitat nord i la costa atlàntica passaven a ser administrades per un govern militar d’ocupació radicat a París, l’Alta Savoia passava a Itàlia, i, finalment, a la meitat sud es constituïa un govern titella governat pel mariscal Pétain des de Vichy.
El govern de la Generalitat a l’exili s’havia establert a París el febrer de 1939, en un edifici situat a la Rue de la Pepiniere, 25. Però l’ocupació alemanya obligaria el govern català a abandonar la capital francesa. Els cinc consellers del govern –Pompeu Fabra, Pi i Sunyer, Pous i Pagès, Rovira i Virgili i Serra i Hunter– van marxar a Londres i van continuar la tasca política de la institució. En canvi, el president Companys va restar a França. La versió oficial sosté que s’hauria quedat per a trobar el seu fill, afectat per una greu malaltia mental, que s’hauria perdut durant la caòtica evacuació de París. Però algunes fonts de l’època apuntarien es va quedar a França perquè el govern britànic, que el considerava un polític perillós, li va denegar l’entrada.