Tal dia com avui de l’any 1302, fa 724 anys, a Kortrijk (llavors comtat ocupat de Flandes), es lliurava una batalla que enfrontaria les milícies independentistes de Flandes contra l’exèrcit d’ocupació francès, que havia envaït el territori un temps abans (1297-1300). En aquella batalla, les milícies flamenques van reunir uns 9.000 homes, que es van posar a les ordres de Guiu i Joan de Namur, fills de Guiu de Dampierre, comte de Flandes, que havia estat empresonat a França.
Els poderosos municipis de Gant, Bruges i Kortrijk van promoure i finançar les milícies municipals encarregades d’expulsar els francesos. Poc abans de la definitiva batalla a Kortrijk, les milícies de Bruges —que s’havien reunit als afores de la ciutat— van entrar a l’interior de la trama urbana, van acorralar i apressar els militars francesos i els locals que els donaven suport i els van degollar massivament en un episodi que passaria a la història com les Matines de Bruges (18 de maig de 1302).
Els francesos, dirigits per Robert d’Artois, es van reagrupar als afores de Kortrijk i van atacar les milícies locals, que s’havien concentrat sobre una pleta a l’aiguabarreig dels rius Groninga i Lys. Les milícies de Flandes van esperar que la cavalleria francesa prengués la iniciativa i, quan els van tenir al damunt, van obrir les lloberes que havien excavat a la línia d’avantguarda. Aquestes lloberes eren uns clots coberts amb una portella de fusta que s’obria des de la trinxera defensiva flamenca.
Artois, que havia fiat el resultat de la batalla a l’acció de la cavalleria, es va haver de retirar precipitadament i va certificar una derrota humiliant. I, sense cap mena de pressió, les milícies de Flandes es van dedicar a rematar els genets —cavallers de les nissagues nobiliàries més poderoses de França— que agonitzaven al fons de les lloberes. En el decurs d’aquesta maniobra van recollir dotzenes d’esperons dels cavallers derrotats i morts i, setmanes després, els penjaven a la façana del principal temple parroquial de Kortrijk. Per aquest motiu, aquella batalla s’anomenaria batalla dels esperons d’or.