Tal dia com avui de l’any 1824, fa 200 anys, el rei Ferran VII, sisè Borbó al tron de Madrid i anomenat per la historiografia espanyola el rey felón (el rei traïdor), signava el reial decret de creació del cos de Policía General del Reino, el precedent de l’actual Cuerpo de Policía Nacional. Aquell decret seria confirmat cinc dies més tard amb la publicació de la Real Cédula de S.M. y señores del Consejo, Segons el professor Juan Luis Simal, de la Universitat Autònoma de Madrid, en el decret de creació es deia que aquell cos policial “tenia el compromís de reprimir l’esperit de sedició”. Segons el mateix professor Simal, la creació d’aquell cos policial va estar “íntimament lligat a la repressió i control dels liberals” o constitucionalistes.

Quan Ferran VII havia reocupat el tron de Madrid (1814), havia derogat la Constitució de Cadis (1812) —popularment, La Pepa— i havia desplegat una brutal persecució contra els partidaris d’una monarquia constitucional, que eren bona part dels que havien lluitat contra el règim bonapartista de Josep I per aconseguir el seu retorn. Després d’anys de dura repressió, un cop d’estat liderat pel general Riego conduiria a una efímera etapa de règim constitucional, anomenada Trienni Liberal (1820-1823) liquidada per la intervenció militar dels règims absolutistes europeus (invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís). I tot seguit a la restauració del règim absolutista i repressiu (1823), Ferran VII hauria decretat la creació de la Policía General del Reino.

El primer superintendent de la Policía General de Reino va ser José Manuel de Arjona y Cubas (Osuna, Andalusia, 1781 – Madrid, 1850), que seria el responsable del desplegament d’aquell cos policial arreu del territori estatal espanyol i de l’arraconament de les policies territorials (Sometents a Catalunya; Centenars al País Valencià; Miñones als territoris forals d’Euskal Herria, i Milicia Honrada a Galícia). L’estiu d’aquell mateix any va ser substituït per Juan José Recacho, que va intensificar la persecució a la dissidència al règim, en publicar un ban que “condena a penas de prisión a los que difundieran rumores contra el Gobierno” (el de Ferran VII) i que “ponen en ejercicio la soberanía popular destructora de toda monarquía”.