Tal dia com avui de l’any 1492, fa 533 anys, a Barcelona (a les escales del Palau Reial, a l’extrem nord-est de la plaça del Rei), el pagès Joan de Canyamars apunyalava a l’esquena, amb el propòsit de matar-lo, el rei Ferran el Catòlic. En un primer moment, tant l’esposa del rei, la reina Isabel I de Castella, com els cancellers reials de Ferran van sospitar que es tractava d’una operació de gran volada ordida per l’estament aristocràtic català en complicitat amb la monarquia francesa. Per aquest motiu, Ferran va ser immediatament evacuat fora de la capital catalana. Va ser conduït al monestir de Sant Jeroni de la Murtra (que es va considerar especialment segur) i s’hi va estar, guarint les importants ferides, durant cinc mesos (fins a l’abril de 1493).

Quan van succeir aquests esdeveniments, els monarques eren a Barcelona negociant la devolució dels comtats del Rosselló i del Conflent, que el rei Joan II —el pare i antecessor de Ferran— havia empenyorat (Tractat de Baiona, 1462) per a reclutar mercenaris i adquirir màquines de guerra amb l’objectiu de guanyar la Guerra Civil catalana (1462-1472), que, per una banda, enfrontaria la Corona, les classes mercantils i la pagesia de remença i, per l’altra, l’aristocràcia latifundista feudal. Cal destacar també que, durant els primers anys d’existència de la monarquia hispànica (1479-1516), l’edifici polític creat pels reis Ferran i Isabel va tenir quatre capitals: Barcelona i València, a la Corona catalanoaragonesa; i Toledo i Granada, a la Corona castellanolleonesa.

El dia de l’atemptat es van produir una sèrie de fets que alertarien Ferran i Isabel. Després de la detenció i l'interrogatori del pagès de remença Joan de Canyamars, es va saber que l’autor de l’atemptat havia passat tota la nit anterior ajagut a les escales del Palau Reial, sense que ningú l’identifiqués o el fes marxar. I l'endemà, quan el rei Ferran sortia del Palau, envoltat pels seus cancellers i la seva guàrdia personal, ningú es va adonar que Joan de Canyamars es colava entremig d’aquell seguici, sense cap impediment, i guanyava la posició per a apunyalar el rei. Joan de Canyamars va ser brutalment torturat, però l’única cosa que en van treure va ser que havia actuat en solitari, venjant la traïció del rei Ferran al moviment remença.