Tal dia com avui de l’any 1707, fa 318 anys, i en el context de la guerra de Successió hispànica, les tropes borbòniques, comandades per Claude François Bidal, marquès d’Asfeld —que havia dirigit la massacre de Xàtiva—, ocupaven la ciutat. L’ocupació de València no va representar tan sols la captura de la ciutat més poblada del país, sinó també la pèrdua de totes les institucions de govern valencianes (el Consell Municipal del Cap-i-casal —el govern de la ciutat que havia inspirat els Furs o Carta Magna valenciana— i la Generalitat —el govern i les Corts permanents del país, l’equivalent al Parlament actual—), que serien derogades i suplantades per organismes de fàbrica castellana, absents de tradició al País Valencià, i controlats i proveïts directament per la cancelleria borbònica de Madrid.
Unes setmanes més tard (29 de juny del 1707), el rei Felip V —el primer Borbó al tron hispànic— ordenaria, formalment, la liquidació del règim foral valencià (l’autogovern), que es remuntava a l’època de la conquesta de Jaume I (principis del segle XIII). I, també, va ordenar cremar totes les senyeres reials que onejaven a la ciutat i picar tots els escuts esculpits a les parets de les portes de la muralla i dels edificis públics de la ciutat —civils i militars— que contenien les barres de sang. Felip V va proclamar “hay que borrar todo signo del pasado, para que olviden que un día fueron valencianos y para que olviden que un día fueron libres”. El País Valencià no recuperaria el seu autogovern fins passats 271 anys, quan el 10 d’abril del 1978 es va constituir el Consell del País Valencià o Generalitat provisional valenciana.