Tal dia com avui de l’any 1506, fa 517 anys, a Burgos (Corona castellanolleonesa), Felip Habsburg, anomenat popularment Felip el Bell, rei de Castella i de Lleó pel seu matrimoni amb la reina Joana, mal anomenada "la Boja", emmalaltia sobtadament i greument. Felip ja no es recuperaria d’aquella misteriosa afecció, que oficialment es va diagnosticar com una pulmonia, i acabaria morint cinc dies més tard (25 de setembre de 1506), fet que va deixar el camí lliure al seu sogre, Ferran el Catòlic, per a asseure’s —de nou— al tron de Toledo. En aquell moment, Felip tenia 28 anys.

A la mort d’Isabel la Catòlica (1504), les corts castellanolleoneses havien coronat Felip i Joana. Les maniobres del vidu Ferran, que pretenia elevar la seva condició de rei consort a la de rei titular per la desaparició de la reina, no havien reeixit, principalment perquè la noblesa castellanolleonesa no confiava en ell ni en el seu cercle immediat de cortesans catalanovalencians. Després de la mort d’Isabel, havia estat expulsat de Castella amb la cita que faria història “Viejo catalanote, vuélvete a tu nación”, i poc després, havia renunciat a la seva ambició per manca de suports (1506).

Felip va emmalaltir sobtadament a Burgos, a la Casa del Cordón, propietat de Bernardino Fernández de Velasco, conestable de Castella, i de Joana d’Aragó i Nicolau, filla il·legítima de Ferran el Catòlic. El ràpid desenllaç d’aquella malaltia, amb resultat de mort, i les males relacions entre gendre (Felip) i sogre (Ferran) —contraposades a les excel·lents relacions entre el rei catòlic i tots els seus plançons il·legítims— van alimentar la brama d’un enverinament, que la investigació historiogràfica no ha pogut provar del tot, però tampoc no ha aconseguit descartar.

Després de la mort de Felip, el rei catòlic va pressionar perquè les Corts castellanolleoneses inhabilitessin i recloguessin Joana i el nomenessin rei fins a la majoria d’edat de Carles de Gant, primogènit del difunt. Carles es criava als Països Baixos, a la cort del seu avi patern, Maximilià Habsburg, arxiduc d’Àustria, emperador del Sacre Imperi i duc consort de Borgonya i Flandes. Maximilià no va acceptar mai la versió dels metges castellans, i no va permetre que el seu net Carles viatgés a la península Ibèrica fins després de la mort de Ferran el Catòlic (1516).