Tal dia com avui de l’any 1707, fa 316 anys, entrava en vigor el “Union Act”, el paquet de lleis prèviament aprovades pels parlaments de Londres i d’Edimburg que segellaven la creació del Regne Unit de la Gran Bretanya. En aquell moment, Anglaterra estava immersa en la Guerra de Successió hispànica (1701-1715), i formava part de la terna de potències de l’aliança internacional austriacista. D’aquesta forma, Escòcia; que no havia entrat de forma oberta en aquella guerra, però que en els grans conflictes internacionals sempre s’havia posicionat al bàndol contrari en què estava Anglaterra; s’alineava amb Catalunya.
En aquell moment, també, Catalunya ja era l’únic territori peninsular que no havia estat ocupat pels borbònics. Durant l’any anterior, els borbònics havien ocupat la meitat occidental d’Aragó. I tan sols sis dies abans (25 d’abril de 1707), l’exèrcit de l’aliança internacional austriacista havia estat derrotat a Almansa, i els borbònics havien iniciat l’ocupació del País Valencià. Després vindria el contraatac austriacista, amb l’ofensiva sobre Saragossa, que se saldaria amb la vergonyosa fugida de Felip V disfressat de molinera per evitar caure en mans de l’exèrcit de Carles d’Habsburg (Batalla de Torrero, 20 d’agost de 1710).
Durant aquella fase del conflicte (1707-1714), l’exèrcit austriacista va comptar amb diversos regiments escocesos que van ser emplaçats a Catalunya; que es van unir als mercenaris escocesos que combatien a l’exèrcit anglès. No obstant això, la societat escocesa de l’època mai va reaccionar de forma unànime a aquella nova situació. Dividida entre els partidaris del “Union Act” —de confessió reformista—, i els jacobites —de confessió catòlica i amb el suport i la protecció de la cort francesa de Lluís XIV, l’avi i valedor de Felip V—; van veure aquella guerra com una extensió de la fractura que afectava la seva societat.