Tal dia com avui de l'any 1521, fa 493 anys, esclatava a Palma la revolta de les Germanies, la revolució social i política més important de la història de Mallorca. Aquell conflicte va esclatar en el context de les revolucions socials que afectaven la pràctica totalitat d'Europa. Catalunya -poc anys abans- havia conegut la revolució dels Remences. I el País Valencià vivia l'efervescència de la revolució de les seves Germanies. En un escenari de crisi sistèmica generalitzada -social, política i econòmica-, que anunciava la fi de l'Edat Mitjana i l'inici de l'Edat Moderna. A Mallorca dibuixava un paisatge de tensió permanent entre les oligarquies propietàries i les classes populars.
El virrei hispànic Gurrea va ordenar la detenció dels líders del moviment popular: la Germania, que agrupava la menestralia -el petit artesanat- de la ciutat (la part vilana); i la petita pagesia -propietària o jornalera- del camp (la part forana). El paraire Joan Crespí; els barreters Joanot Colom, Francesc Colom, Pasqual Rosselló i Rafel Ripoll; el sabater Pere Begur i l'espaser Guillem Vic van ser empresonats amb el propòsit de neutralitzar el moviment agermanat. Però aquella operació policial va ser l'espurna que va encendre la metxa. L'endemà, dijous gras de Carnestoltes, una multitud armada va assaltar el Palau Reial i va forçar l'alliberament dels seus líders.
Gurrea va fugir a Eivissa. Joan Crespí, primer i Joanot Colom, després, van constituir una República que es relacionava directament amb el poder central hispànic sense la mediació del virrei ni de les oligarquies feudals natives. Durant dos anys, però, Mallorca va estar immersa en un conflicte entre faccions agermanades que va impedir culminar el projecte. Un somni que es va cloure sobtadament quan Gurrea -amb la complicitat de les oligarquies natives- va desembarcar amb reforços i va conquerir militarment l'illa. A Pollença va ser cremada tota la població dins l'església. Va seguir una brutal repressió que es va saldar amb milers de morts i centenars de condemnats a galeres.
