Tal dia com avui de l’any 636, fa 1.389 anys, es clausurava el V Concili de Toledo, que havia reunit un grup d’arquebisbes i bisbes del regne visigòtic hispànic. Aquells concilis tenien una gran importància perquè l’Església havia esdevingut un dels tres puntals del poder, i els reis de la monarquia visigòtica hispànica ho aprofitaven per a reunir, també, els elements civils i militars més poderosos del regne. Per tant, eren, al mateix temps, concilis religiosos i assemblees polítiques, on es deliberava sobre matèries com la litúrgia, els dogmes o la disciplina dels vots, i també s’hi debatien qüestions de govern i s’hi legislaven lleis.
Aquell concili seria especialment important per l’absència d’un nombre important d'arquebisbes i bisbes de les províncies Tarraconense i Narbonense, que posava en relleu la fractura territorial que ja afectava el regne visigòtic hispànic i que acabaria sent la causa del seu col·lapse i la seva desaparició (711). Les tensions territorials entre les províncies nord-mediterrànies i les de l’interior peninsular havien sorgit durant la centúria anterior, quan la monarquia visigòtica toledana, amenaçada per la tutela del regne ostrogot d’Itàlia i per l’expansió de l’Imperi romà d’orient, havia tallat les rutes comercials amb aquests mercats i havia provocat la ruïna dels ports mediterranis.
El punt culminant d’aquella crisi es produiria quatre dècades després. El 673, el general Flavius Paulus i els arquebisbes de Tarragona i de Narbona van liderar una revolta independentista i van crear l’efímer regne dels visigots de Septentrió. La repressió de la monarquia toledana (l’equivalent al govern central de l’època) no es va fer esperar i el rei Wamba, que en aquell moment reprimia la resistència basca, ho va deixar tot per a adreçar-se, amb el seu exèrcit, a Tarragona i esclafar el moviment. Flavius Paulus i els seus col·laboradors van ser entaforats en un carro-gàbia i passejats pels carrers de Toledo perquè la turbamulta els apedregués fins a la mort.