Tal dia com avui de l’any 1936, fa 87 anys, a Lleida (al barri de Pardinyes), naixia Enric Gensana i Merola, que en el decurs dels anys es convertiria en un dels millors jugadors de la història del FC Barcelona. Durant els anys que va formar part de l’equip blaugrana (1956-1964) va ser titular indiscutible en la posició de defensa central. Va jugar un total de 278 partits i va marcar 27 gols, una xifra espectacular considerant que jugava en posicions endarrerides. Amb el FC Barcelona va guanyar dues lligues, tres copes i dues copes de Fires, i les temporades 1959-1960 i 1960-1961 va ser elegit el millor defensa central d’Europa.
Gensana havia començat la seva carrera futbolística als equips inferiors de la Unió Esportiva de Lleida. L’any 1954, amb tan sols divuit anys, va fer el salt al primer equip, que en aquell moment disputava el campionat de Segona Divisió. Les seves destacades actuacions no van passar desapercebudes i el 1956, amb vint anys, va ser fitxat pel FC Barcelona. Un cop va ser al club blaugrana, de seguida es va guanyar un lloc a l’onze titular. Era un defensa amb un estil de joc espectacular, basat en la seva extraordinària força física i en la seva entrega. Va destacar, especialment, en el joc aeri, tant en defensa com en atac.
L’any 1962, amb vint-i-sis anys, va patir una greu lesió al menisc que l’acabaria apartant de la competició de primer nivell. L’any 1964, va ser cedit al CA Osasuna de Pamplona, que, en aquell moment, competia a la Segona Divisió. I l’any següent va ser cedit al Club Esportiu Comtal, l’equip d’Hostafrancs que havia estat filial blaugrana entre 1945 i 1956 i entre el 1968 i el 1970 quan es va convertir en el Barcelona Atlètic. Al Comtal, que havia aconseguit l’ascens a Segona Divisió, hi va jugar els seus últims partits com a professional. Tot seguit va passar a exercir funcions de representació a l’Associació de Veterans (1966). Va morir prematurament a Lleida l’any 2005.