Tal dia com avui de l’any 1271, fa 752 anys, a Cosenza (regne de Sicília), moria Elisabet d’Aragó i d’Hongria, sisena filla del comte-rei Jaume I i de la seva segona esposa, Violant d’Hongria. Elisabet era l’esposa del rei Felip III de França, que va morir catorze anys més tard (1285), a Perpinyà, combatent els catalans que havien derrotat el seu aliat Anjou a Sicília. Segons la versió oficial, Elisabet (Barcelona, 1245) va morir a causa d’una caiguda del cavall que hauria patit el dia 11 de gener del mateix any. En el moment en què es va produir aquell fet estava embarassada del seu cinquè fill. A causa d’aquell accident, Elisabet va tenir un part prematur d’un nen que va néixer mort.

Quan la mort va abastar Elisabet, la host reial de França, amb els seus sobirans al capdavant, retornava de la Vuitena Croada (1270-1271) que s’havia organitzat contra la monarquia hàfsida de Tunis, pel seu suport a l’agressió del règim mameluc egipci contra l’estat cristià de Jerusalem. Aquella croada va ser especialment dramàtica per a la família reial francesa. Durant el setge de la ciutat de Tunis, va morir el rei Lluís IX de França, pare de Felip III i sogre d’Elisabet. Felip va ser nomenat rei en aquell camp de batalla, en la confiança que poc després se’l podria coronar cerimoniosament a París. Per aquest motiu, Elisabet, que era a París, va anar a retrobar-se amb el seu marit.

Segons les fonts documentals, Elisabet hauria caigut del cavall en el decurs d’una cacera que es va organitzar mentre la host reial agafava forces per emprendre el viatge de retorn. També les mateixes fonts revelen que la mort d’Elisabet, que se  sumava a la de Lluís IX, va sumir Felip en una situació de sotsobre. El funeral de la filla de Jaume I va ser oficiat a la catedral de Cosenza, seguint el ritu del Mos Teutonicus: extirpació dels òrgans del cos (excepte el cor) per evitar la descomposició del cadàver durant el trasllat de Sicília a París. El segon fill d’Elisabet —i net de Jaume I— es convertiria en Felip IV de França, i seria el que iniciaria la persecució i extermini dels templers.