Tal dia com avui, fa 79 anys, va començar la Batalla de Terol, que seria la més mortífera de la guerra del 1936-1939. En el decurs d'aquesta batalla, que es va allargar per un espai de temps de 71 dies, van morir 97.000 combatents, l'equivalent al cens actual de població de la ciutat de Girona. El 23 de febrer del 1938 el recompte de baixes era de 43.000 morts en el bàndol insurrecte i 54.000 en l'exèrcit de la República -6.000 dels quals s'estima que eren catalans-. Els intensos combats i les dures condicions climatològiques (fortes nevades i temperatures mínimes de -20) van ser una mortífera combinació amb un horrible saldo final.
Soldats republicans al front de Terol
El comandament republicà va plantejar l'ocupació de Terol per alliberar la pressió que el bàndol insurrecte exercia sobre Madrid. El pla consistia a atacar la rereguarda franquista que encerclava la capital de l'Estat des de les estivacions de la serralada que separa Aragó i Castella. Amb aquest propòsit l'exercit republicà -dirigit per Líster- va llançar una ofensiva -formada per 77.000 soldats- que va assolir els objectius amb relativa facilitat. La resposta franquista no es va fer esperar, i amb l'ajut de les aviacions de l'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista, va desencadenar una contraofensiva que posaria de relleu la veritable estratègia del insurgents: la guerra d'extermini.
Els soldats republicans estaven mal avituallats i mal armats. Dades que revelen que el resultat de la guerra ja estava decidit. Amb la contraofensiva els insurrectes van aconseguir trencar la zona republicana en dues parts incomunicades. Catalunya va quedar aïllada i condemnada a resistir en solitari. Franco va abandonar el cercle de Madrid per concentrar el gruix del seu exèrcit al front Segre-Ebre. I des d'allà va iniciar una campanya de bombardeigs aeris sobre la població civil i un avanç lent i destructiu -la guerra d'extermini- que a Catalunya es va saldar -sense comptar la repressió de la post-guerra- amb el macabre balanç de 50.000 morts i 100.000 exiliats.
