Tal dia com avui, fa 376 anys, les classes dirigents portugueses es rebel·laven contra el virrei Vasconcelos, i era restaurada la independència. 60 anys abans Portugal havia estat annexionada a la monarquia hispànica. Havia mort sense descendència l'últim rei portuguès de la dinastia Avis, i el rei Felip II -de les Espanyes- que era nebot -per línia materna- del rei difunt, va reclamar els seus drets amb l'ús de la força. Sense esperar el veredicte de les Corts portugueses va envair el regne amb una campanya militar devastadora dirigida pel duc d'Alba -un personatge amb una reconeguda fama de sanguinari- i es va fer proclamar Rei a Lisboa.
Durant l'etapa de dominació hispànica l'oligarquia castellana -amb l'ajut de la monarquia- va desplaçar els estaments portuguesos de les institucions. Les va buidar de poder fins a convertir-les en comparses de les polítiques imperials hispàniques. També, sobretot durant la centúria del 1600, es va produir una acusada erosió territorial de l'antic imperi colonial portuguès. En benefici dels holandesos i dels anglesos, les potències que disputaven -als hispànics- el control de les rutes comercials atlàntiques. El descontentament era colossal. Però el detonant de la revolta va ser la imposició d'un reclutament (Union de Armas) per a les empreses militars hispàniques a Europa.
Lluïsa de Guzmán, reina de Portugal
A Catalunya ja havia esclatat la revolució independentista. Cinc mesos després ho feia a Portugal. I amb una diferència de poc més de quaranta dies, les Corts portugueses proclamaven Joan de Bragança, rei de Portugal, i la Junta de Braços catalana proclamava Pau Claris, president de la República catalana. En aquella proclama portuguesa hi va tenir un paper destacadíssim Lluïsa de Guzmán -la dona del rei Joan i parenta d'Olivares, privat del rei espanyol- que va postular: “més val ser reina de Portugal que duquessa del senyoriu més ric de Castella”. Va ser la promotora dels nous tractats internacionals de Portugal amb Holanda i Anglaterra per recuperar l'imperi colonial.