Tal dia com avui, fa 94 anys, va néixer a Sueca (País Valencià) Joan Fuster, la figura més destacada de la intel·lectualitat valenciana del segle XX. Fuster va ser qui millor va saber entendre la personalitat valenciana explicada des de la història; i les relacions -a voltes dramàtiques- amb els catalans i els balears. Va postular que la plenitud valenciana -en tots els àmbits- s'assoliria amb la reconstrucció d'un espai comú que compartia amb la resta de territoris de parla catalana. Amb Joan Fuster la idea de Països Catalans -formulada per primer cop a València el 1876- assolia la majoria d'edat: ultrapassava l'àmbit cultural i es projectava en els àmbits social, polític i econòmic.
Durant els anys 60 del segle passat es va utilitzar -per primer cop- el terme Països Catalans per a referir-se a un projecte nacional que integrava tots els territoris de parla catalana. Al País Valencià va provocar l'hostilitat dels sectors més propers al franquisme. I l'interès dels sectors més progressistes d'oposició al règim, que van associar la idea fusteriana als valors de la modernitat, de la llibertat i de la democràcia. Un escenari de conflicte amb episodis de violència -alimentat i justificat pel regim franquista i pels seus hereus ideològics en l'etapa democràtica- que va degenerar en la “batalla de la llengua”, i en el secessionisme lingüístic.
Fuster és especialment conegut pel seu assaig “Nosaltres, els valencians” (1962). Un treball de divulgació d'importància cabdal -un abans i un després- que trencava amb la tradició del regionalisme valencià -polític i cultural- provincià, sucursalista i espanyolista. Fuster va explicar el País Valencià com una entitat nacional que -per assolir la plenitud- havia de renunciar al seu paper subordinat a l'Espanya castellana i assumir un protagonisme destacat en el projecte de Països Catalans. Va mostrar als valencians la clau d'un futur propi a través del coneixement d'un passat propi resumit en la cita “tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”.