Tal dia com avui, fa 697 anys, va néixer a Balaguer (la Noguera) Pere III el Cerimoniós. Pere Terç, que era com ell signava, va créixer en la cresta de la plenitud econòmica, política i militar de la corona catalano-aragonesa. I va governar en l'inici de l'etapa històrica de crisis llargues i continuades que desembocarien en la decadència dels segles posteriors. Les crisis econòmiques, socials i alimentàries; les revoltes armades de les oligarquies aragonesa i valenciana, i les guerres contra Castella -que pretenia obtenir un profit de la crisi catalana- van marcar el seu regnat.
També durant el seu regnat es va assolir la màxima expansió a la Mediterrània. Sicília i Malta es mantenien en l'òrbita política catalana. La possessió de Sardenya estava consolidada. I s'aconseguia la plena dominació d'Atenes i Neopàtria (l'actual Grècia continental). És l'època dels Almogàvers, de la de “cap peix es gosa alçar sobre la mar si no porta un senyal del rei d'Aragó a la cua”. També va ser un rei constructor. Va fer alçar noves muralles en les principals ciutats dels seus Estats, per acollir -i encerclar, detall important- els ravals urbans que havien sorgit i prosperat a extramurs.
Però el fenomen més destacat del seu regnat -a nivell social i econòmic- van ser els efectes de la Pesta Negra, que va assolar Europa en la seva punta demogràfica. El creixement de recursos alimentaris no havia acompanyat el fort increment poblacional. I s'imposava una dura selecció natural arbitrada per les malalties. Quan la Pesta Negra va arribar a Catalunya (1348) va matar la quarta part de la població. Però el país ja patia episodis cíclics de fam. 1333, “lo mal any primer”, va ser el punt d'inici d'una llarga crisi de dos segles. Que anunciava el final de l'etapa de plenitud.