Tal dia com avui, fa 308 anys, l'illa de Menorca era ocupada per l'exèrcit britànic. Aquesta acció estava emmarcada dins el context de la Guerra de Successió espanyola (1705-1715), que va enfrontar el rei Borbó espanyol -i Castella, Navarra i França- amb el pretendent Habsburg -i la Confederació catalano-aragonesa, Anglaterra, Àustria, Holanda i Portugal. L'interès estratègic de l'illa i la facilitat que oferia per ocupar-la -havia quedat en mans d'una escassa guarnició borbònica- van precipitar la maniobra. Els britànics arribaven per quedar-s'hi. Amb breus intervals de dominació francesa o espanyola, s'hi van estar 94 anys.
Quan els britànics van ocupar Menorca la guerra ja havia pres un tombant decisiu. L'any anterior (1707) el pretendent Habsburg i els seus aliats havien patit un seguit de transcendents derrotes que inclinaven -decididament- la balança a favor del Borbó. A l'abril la batalla d'Almansa havia precipitat la caiguda de València. I al novembre massacraven Lleida i posaven un peu al Principat. Al pretendent Habsburg només li restaven Catalunya (sense Lleida i Tortosa) i les Illes Balears (excepte Menorca). La idea d'una Espanya confederal -el model Habsburg- es dissipava. I en els cenacles de poder catalano-illencs ja es parlava d'una guerra per la independència.
Els britànics, espantats per les derrotes peninsulars, van activar el seu pla alternatiu. Que consistia a assegurar els seus beneficis per la participació en el conflicte. El 1704 havia estat Gibraltar. El 1708 Menorca. I d'haver-se fet efectiu el Tractat de Gènova (1705) -signat entre la Generalitat i la reina d'Anglaterra- el següent pas era Catalunya. En l'actualitat la Union Jack encara oneja al Penyal. Com ho va fer durant tot el segle XVIII a Menorca. Un segle que, a l'illa, va representar una autèntica revolució en tots els camps: agrari, comercial, cultural i infraestructural. L'època de la plenitud menorquina, que es va truncar el 1802 amb la reversió de l'illa a la sobirania espanyola.