Tal dia com avui de l’any 1939, fa 82 anys, en el context de les darreres setmanes de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les defenses artilleres republicanes del port de Cartagena, comandades pel capità Antonio Martínez Pallarés, disparaven contra el vaixell franquista Castillo de Olite -que maniobrava per a desembarcar-, i l’enfonsava. Segons les fonts historiogràfiques, el Castillo de Olite transportava 2.112 oficials i soldats de l’exèrcit franquista, i el balanç d’aquell atac va ser de 1.476 morts i 342 ferits. Segons les mateixes fonts, les càrregues de l’artilleria republicana van encertar la santabàrbara del Castillo de Olite i el van fer saltar en bocins.
El Castillo de Olite formava part d’un estol varat tres dies abans al port de Castelló, quan el comandament franquista havia rebut noticies que la guarnició naval de Cartegena s’havia rebel·lat contra el govern de la República. Segons les fonts historiogràfiques, el fet que els republicans recuperessin el port de Cartagena tan ràpidament i tan efectivament podria haver estat una trampa. A tot això, es va sumar el fet que el Castillo de Olite no va ser avisat que l’operació de desembarcament havia estat avortada, i el seu capità, confiat en el fet que les bateries artilleres estaven en mans dels rebels, hauria situat el vaixell en una posició de blanc fàcil.
Es donava la circumstància que el Castillo de Olite va ser enfonsat un any i un dia després (06/03/1938) de l’enfonsament del creuer franquista Baleares en una batalla naval, també, a les aigües del port de Cartagena, amb un balanç de 741 morts. A l’acabament de la Guerra Civil espanyola, el capità Antonio Martínez Pallarés va ser jutjat i condemnat a mort per un tribunal militar franquista.