Tal dia com avui de l’any 1791, fa 230 anys, a Barcelona, moria Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i Bru, que havia estat l’única esposa legítima de Manuel d’Amat i Junyent, virrei hispànic del Perú entre 1761 i 1776. Amat i Fiveller s’havien casat a Barcelona el 1777; l’any següent al cessament i retorn del virrei, que havia estat falsament acusat de malversació pels corruptes cenacles criolls de la colònia. Durant els anys que havia estat a Lima, Amat havia combatut amb eficàcia la corrupció colonial i havia estat el gran urbanista que reconstruiria i modernitzaria la ciutat després del terratrèmol de 1746. I havia estat, també, protagonista de grans escàndols amb l’actriu criolla Micaela Villegas, quaranta anys més jove i coneguda popularment com “la Perricoholi”.

Tot i la llarga relació amb Villegas (van fer vida marital durant quinze anys i van tenir un fill en comú), Amat no es va casar mai. De tal forma que quan va retornar a Barcelona era un solter de setanta anys amb un patrimoni considerable. Aquesta particularitat va cridar l’atenció de la família Fiveller. Amb quinze anys Francesca havia ingressat en un monestir de l’orde de les jerònimes, però abans de professar s’havia promès amb un nebot d’Amat. Aquell matrimoni no es va celebrar mai, i Francesca va continuar al monestir i, fins i tot, va fer professió de fe. Amb el retorn d’Amat a Barcelona (1776), el pare de Francesca i l’antic virrei van convenir el matrimoni, en part per compensar el perjudici social que els havia causat la renuncia del nebot.

Quan Amat i Fiveller es van casar, el nuvi tenia setanta anys i la núvia en tenia vint. Van estar casats durant cinc anys, fins a la mort d’Amat (1782). Durant aquell temps, l’antic virrei va fer construir dos grans palaus: un a la Rambla de Barcelona -que seria conegut popularment com el Palau de la Virreina- i un altre a la vila de Gràcia -que va ser enderrocat a finals del segle XIX-. No van tenir fills i Amat la va designar usufructuària de tots els seus béns. Al mateix temps, va designar Antoni, el nebot que, anys abans, havia renunciat a casar-se amb Francesca, administrador del seu patrimoni. Se suposa que amb aquestes darreres voluntats, pretenia apropar els dos antics promesos. Francesca va morir amb trenta-cinc anys a causa d’una trombosi.