Neix a Borredà (Berguedà) Josep Manso i Solà. Fa 231 anys. A Barcelona, entre el Mercat de Sant Antoni i l'avinguda del Paral·lel hi ha actualment un carrer dedicat a Josep Manso. Poca gent sap que Manso va ser un dels personatges més influents de la política espanyola del convuls segle XIX. Tinent general i governador militar i polític tant en el règim absolutista del rei Ferran VII com en els governs liberals de la seva filla Isabel II.
La Catalunya del XIX estava molt polaritzada. El món rural d'ideologia conservadora i tradicionalista. I el món urbà d'ideologia liberal i revolucionària. Dos compartiments amb vasos comunicants. Manso era un producte d'aquesta connexió de mons i d'idees. Nascut a Borredà, criat a Sant Martí dels Provençals i casat amb una pubilla rica de Cornellà. La guerra (la invasió napoleònica i la incorporació de Catalunya a l'Imperi francès) li va marcar el camí de la vida.
Manso va fer carrera a l'exèrcit. Primer com a voluntari i després com a professional. Va ascendir en l'escalafó a còpia de mèrits de guerra. Però no tenia ni l'origen ni el perfil clàssic del militar castellà, que és el mateix que dir espanyol. Manso, com Prim –el mític general de Reus–, va formar part d'un grup de catalans influïts per les idees franceses i nord-americanes de l'època, que van irrompre en l'escenari polític amb el clar propòsit –no aconseguit– de reformar i modernitzar Espanya.