Fa 59 anys s'inaugurava el Camp Nou, el que seria el temple de l'expressió del catalanisme reivindicatiu durant l'etapa repressiva de la dictadura. Substituïa el vell estadi de les Corts, que havia quedat petit i obsolet. I es va plantejar, dissenyar i construir com un estadi a l'altura del prestigi del seu titular: el FC Barcelona, que en aquells anys ja era un dels grans d'Europa.  

El barcelonisme, que amb anterioritat ja era un referent del catalanisme, va tenir un creixement colossal durant aquells anys. Sense perdre de vista el futbol, el Camp Nou es va convertir en un punt de concentració de la contestació al règim. I va esdevenir l'únic espai on era possible manifestar la resistència d'una nació oprimida i reivindicar l'existència d'una cultura perseguida.   

El 1950 es decideix la construcció. Però les obres no arrenquen fins al 1954. El club havia previst finançar el Camp Nou amb la venda de les Corts. Però l'Ajuntament, dirigit pel falangista Simarro, va posar tots els entrebancs possibles. El club va quedar en una situació precària, amb un endeutament pesat que va comprometre els anys posteriors. Però la força de la seva massa social va marcar el camí del futur.

Els estadis esportius s'han convertit en els temples de la contemporaneïtat. En els receptacles de l'expressió de la societat. I el Camp Nou, al marge del futbol estrictament, ha jugat un paper importantíssim en la història contemporània catalana. S'ha convertit en un dels tòtems de la societat civil actual. En un referent que accedirà a la història pel seu propi peu.