Tal dia com avui de l'any 1931, fa 86 anys, Francesc Macià, cap de llista de l'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals -clarament plebiscitàries- del 12 d'abril proclamava des del balcó del Palau de la Generalitat la “República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin en repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica”. Vuit mesos abans tots els partits republicans en la clandestinitat del conjunt de l'Estat espanyol, havien signat el Pacte de Sant Sebastià, una conjura per convertir-lo en una República i reconèixer -i potenciar- les diferents realitats nacionals que històricament havia tenallat.

El 14 d'abril del 1931 Francesc Macià va fer un pas més enllà del que contemplaven els pactes republicans hispànics. Quan es van confirmar els resultats de les eleccions del dia 12 -llavors els recursos tecnològics no estaven tan desenvolupats com ara- va fer un pas decidit anticipant-se a tota la classe política madrilenya. Proclamava la República catalana i, automàticament, restablia les institucions de govern de Catalunya, suprimides pel primer Borbó dos segles i escaig abans. La Generalitat i el Parlament s'articulaven sobre els esquemes de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923) que havia adaptat el vell règim foral català a les estructures d'Estat modernes.

Francesc Macià proclama la República catalana. Plaça Sant Jaume

La plaça Sant Jaume el 14 d'abril del 1931

Macià, en proclamar la República catalana, complia amb el manament democràtic que el poble de Catalunya havia expressat a les urnes en les eleccions del 12 d'abril. Esquerra Republicana, una coalició formada 22 dies abans de les eleccions per Estat Català, liderat per Francesc Macià, i L'Opinió -decididament independentistes-; i el Partit Republicà Català, liderat per Lluís Companys -federalista- i la Joventut Republicana de Lleida -confederalista- havia obtingut el suport majoritari de la societat catalana. Havia guanyat a Barcelona i a les principals ciutats del país. I havia obtingut 2.782 regidors dels 3.883 possibles (71,64%) i 66 diputats provincials dels 85 possibles (77,64%).