Tal dia com avui va aparèixer la primera edició del Diari de Barcelona. Fa 224 anys. L'oficial major del Diario de Madrid -que equivalia a dir el director del rotatiu- sol·licitava i obtenia del Consejo de Castilla autorització per a editar un diari a Barcelona. Pere Pau de Husson i Lapazaran, que era un napolità fill d'un francès i d'una basca, se'n convertia en el fundador i primer editor. Una nova publicació que es creava per ocupar el buit del Curioso, erudito, comercial y económico creat el 1762 i desparegut el 1773.
En l'autorització governativa se li advertia que únicament podia publicar articles relacionats amb les ciències naturals, les belles arts, els oficis i poca cosa més. I en castellà. El català estava prohibit en tots els àmbits públics des del 1714. Passats setze anys de la fundació -any 1808- Catalunya va ser incorporada a l'Imperi francès com una regió més. I Barcelona es va omplir de funcionaris francesos que venien a substituir l'aparell administratiu espanyol. Charles Pierre Argereau, el nou superprefecte francès, el primer que va fer va ser recuperar l'oficialitat del català.
Era una mesura política que pretenia guanyar el favor de la població catalana. Proposada per la intel·lectualitat del país que era pro-francesa. I el Diari de Barcelona va ser convertit en un instrument de la nova política. Els Husson van ser desposseïts i en el seu lloc Argereau hi va situar dos impressors; un barceloní i un parisenc. Durant els anys que Catalunya va ser francesa (1812-1814) el Diari de Barcelona va publicar a doble columna; una en català i l'altra en francès. I, sense voler-ho, es va convertir en el pioner -i el degà- de la premsa en llengua catalana.