Tal dia com avui de l'any 1282 les tropes del comte-rei Pere II (el fill de Jaume I) entraven a Messina, i completaven la conquesta de l'illa. Sicília quedava incorporada a la Confederació Catalano-Aragonesa -com un Estat més- i marcava l'inici de l'expansió a la Mediterrània. Després vindrien Atenes, Nàpols i Sardenya. S'obria un període d'un segle llarg, durant el qual la Corona Catalano-Aragonesa va ser l'Estat més poderós de la Mediterrània. Sicília estaria en l'orbita catalana fins al 1713 -més de quatre-cents anys-, fins que el primer Borbó espanyol la va transferir al seu avi francès agraït per l'ajut que li havia prestat per doblegar els països de la Corona d'Aragó.
La invasió de Sicília -la de 1282- va venir motivada per una herència. És un argument recurrent en la història. En la de les famílies i en la dels Estats. En aquest cas, va passar que el sogre de Pere II -Manfred de Sicília- havia perdut el tron a mans dels francesos, en el marc d'una guerra general. Llavors Europa estava dividida en dos grans blocs: els partidaris del Papa de Roma versus els de l'Emperador alemany. La dinastia siciliana estava en l'òrbita germànica, i els francesos en la del pontificat. A Sicília, la maniobra franco-pontifícia no va agradar a les oligarquies nobiliàries.
Les famílies més destacades de la noblesa siciliana -entre els quals hi havia els Llúria- es van exiliar a Barcelona, a la cort de la reina Constança -muller de Pere i filla de Manfred-. I van ordir un pla per revoltar la població i recuperar l'illa. El dia de Pasqua del 1282 els revoltats van massacrar dos mil francesos i dos mil afrancesats, en l'episodi culminant de les Vespres Sicilianes. Poc després, les tropes catalanes -cridades pels sicilians- desembarcaven a l'illa. Completada la conquesta, Sicília es va transformar en la plataforma de llançament de les expedicions conqueridores. Les dels Almogavers. Fa 734 anys.