Tal dia com avui de l'any 1885, fa 132 anys, es declarava el primer cas de còlera del brot més mortífer de la història de València. No era el primer cop que el còlera s'acarnissava amb la població valenciana. L'any 1833 -mig segle abans- s'havien declarat brots de còlera que havien arribat a la península a través dels ports de Vigo, de Lisboa, de Cadis i de Barcelona. Generalment els portadors de la malaltia eren el personal embarcat que havia viatjat al sud-est asiàtic -el focus originari-. I els transmissors eren el personal relacionat amb l'activitat portuària -pescadors, estibadors, comerciants, prostitutes- que entraven en contacte amb els portadors.
També l'any 1855 -trenta anys abans- es va declarar un brot important amb un focus inicial al port de València. Amb els mateixos protagonistes. Però el del 1885 seria el principi d'una pandèmia -una epidèmia que afectava tots els sectors de la societat- que, en el cas de València, es perllongaria per un espai de sis mesos -entre març i setembre-, afectaria 5.000 persones i acabaria causant 1.556 morts. L'any 1885 la ciutat de València censava 165.000 habitants i aquestes dades ens confirmen l'abast considerable de la pandèmia. Les zones més afectades van ser els barris de Sant Francesc i del Pilar, i especialment els carrers de Sant Vicent i de Quart.
El govern va ordenar a l'exèrcit encerclar la ciutat. València restava aïllada, en quarantena i abandonada a la seva sort. Les autoritats de la Diputació valenciana van reaccionar amb valentia demanant els serveis d'un investigador epidemiòleg els treballs del qual no tenien el reconeixement ni de les autoritats sanitàries ni de la comunitat científica espanyola. El doctor Jaume Ferran i Clua (Corbera -Terra Alta-, 1851) va inocular el vaccí a més de 30.000 persones -a la vall del Xúquer- salvant-les del contagi. Quan es disposava a fer-ho a València, el ministre Romero Robledo va ordenar la suspensió de la vaccinació, causant -per omissió- el contagi i la mort de milers de persones arreu del País Valencià.