Tal dia com avui de l’any 1914, fa 107 anys, a París, era assassinat Jean Jaurés, fundador i editor del diari L’Humanité (1904); fundador i líder del Partit Socialista francès (1905) i ferm partidari de l’ensenyament i de l'oficialització de les llengües no franceses a França. Jean Jaurés va ser assassinat per l’activista ultradretà Raoul Villain al Café Le Croissant al número 146 de la Rue de Montmartre, a causa del seu posicionament pacifista respecte la I Guerra Mundial (1914-1918) que estava a punt d’esclatar. Villain va ser detingut i jutjat; però el 1919 va ser excarcerat amb l’argument que “si Jaurés no hagués estat assassinat, França no hauria pogut guanyar aquella guerra”.
Jean Jaurés havia nascut a Castres (Llenguadoc) el 1859 en una família petitburgesa de llengua i cultura occitana. Va estudiar a l’École Normale Superieure de París, i a la Facultat de Filosofia de la Sorbona; i, a l’inici de la seva vida professional, va exercir la docència als liceus de les ciutats occitanes d’Albi i Tolosa. Poc després va ser candidat a diputat pel seu districte nadiu i a regidor per Tolosa; però el salt a la primera línia política el faria quan es va alinear amb Jan Baptista Calvignac, alcalde del poble miner de Carmauç (Llenguadoc), que havia estat acomiadat del seu lloc de treball per atendre les seves obligacions municipals.
Durant la seva existència Jaurés es va proclamar marxista, republicà, pacifista i partidari d’una França plurinacional. A cavall dels segles XIX i XX, el francès era, tan sols, la llengua de l’administració, de l’ensenyament, i de les oligarquies del Midi. S’estima que, cap al 1900, català, occità i basc eren les llengües vehiculars del 90% de la població dels seus respectius territoris. És conegut el cas dels soldats nord-catalans que van participar en la I Guerra Mundial (1914-1918) que, malgrat l'obligació de parlar francès que els havien imposat els comandaments, parlaven en català entre ells, perquè era la seva llengua i per l’escàs domini que tenien de la llengua francesa.