Tal dia com avui, fa 96 anys, va ser assassinat a la porta de casa seva -al carrer Balmes, 26 de Barcelona- l'advocat laboralista i diputat a Corts pel Partit Republicà Català, Francesc Layret i Foix (1880-1920). L'assassí era un home de 20 anys que responia al nom de Fulgencio Ver -de malnom “Mirete”- que la investigació historiogràfica situa en l'entorn ocult del governador civil de Barcelona, el coronel Martínez Anido, que havia estat ajudant personal del rei Alfons XIII. Layret va rebre set impactes de bala que li van causar la mort. La resposta social va ser una gran vaga de protesta que va convertir el funeral en un col·lossal acte polític.
Layret era una figura política rellevant especialment compromés amb la formació de les classes més humils. Va participar en la fundació de l'Associació Escolar Republicana i en la de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. El 1908 -com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona- va elaborar un pressupost de Cultura que dotava la ciutat d'escoles municipals que havien d'impartir un ensenyament modern, mixt, laic i en català. També com a advocat, va participar en molts processos de caràcter social, col·laborant amb el sindicat anarquista CNT. Layret va aconseguir reunir l'obrerisme reivindicatiu, el republicanisme social i el catalanisme politic i cultural.
Francesc Layret, Lluís Companys i Salvador Seguí
El dia dels fets, Martinez Anido va ordenar la detenció dels dirigents del Partit Republicà Català i de la CNT. Entre els detinguts hi havia Lluis Companys -futur president de la Generalitat i company d'estudis de Layret- i Salvador Seguí “el Noi del Sucre” -el mític dirigent sindicalista que moriria també assassinat, dos anys més tard-. Layret hi mantenia una estreta col·laboració i una franca amistat. Quan es va confirmar la notícia de la detenció i l'ordre dictada de deportació al penal de Maó, va sortir de casa seva per prestar-los assistència jurídica, moment en el qual va ser assaltat i assassinat. La policia no va practicar mai cap detenció.