Tal dia com avui de l’any 1704, fa 317 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715), un estol naval format per quaranta-cinc navilis, sis fragates i altres embarcacions menors, tripulat per 3.500 efectius de l’aliança internacional austriacista, se situaven a voltant del penyal de Gibraltar i iniciaven l'operació de conquesta d’aquella plaça militar, que culminaria tres dies més tard (04/08/1704). Aquell exèrcit aliat estava dirigit pel general George Rooke i pel príncep Jordi de Darmstadt, i estava integrat per batallons anglesos, neerlandesos i catalans.
Els infants de marina catalans van ser els primers que, en aquella operació, van tocar terra; i els primers que van clavar una bandera aliada al penyal de Gibraltar: el 4 d’agost de 1704. Després d’un intens bombardeig aliat contra el castell, la infanteria de marina catalana -comandada pel capità Joan Baptista Basset- va establir un cap de pont i va desembarcar a l’est del penyal, en una cala que, des de llavors, s’anomena Catalan Bay (Badia Catalana). Guanyada la platja i el penya-segat que la protegia, els infants de marina catalans hi van clavar una senyera quadribarrada.
Quan els infants de marina catalans ja havien guanyat l’espatlla del castell (a l’est), el governador borbònic Diego de Salinas va rendir la plaça. Tot seguit, va ordenar l'evacuació de la guarnició (formada per poc més de 200 efectius) i de la població civil, que es va desplaçar fins a l’istme i va crear els pobles de La Línea i de San Roque. El 1713, a les acaballes de la guerra, el règim borbònic va confirmar el domini anglès sobre el Penyal, a canvi que el govern de Londres es retirés del conflicte i reconegués Felip V -el primer Borbó hispànic- com a rei d’Espanya.