Tal dia com avui, fa 2 anys, es va celebrar la consulta del 9-N, que va comptar amb la participació de 2,4 milions de persones. Tot i que aquesta xifra no superava el 50% del cens, tots els analistes polítics internacionals la van qualificar com una fita crucial en el procés. Per il·lustrar-ho gràficament es va dir que el tren del catalanisme polític, social i cultural havia completat el trajecte de l'estació de l'autonomisme a la de l'independentisme. Amb més vagons i més passatge que mai. Un moviment colossal impulsat per la societat civil que, també, va servir per mostrar els dubtes que generava la força motriu de la locomotora -la classe política- per desplaçar aquell formidable tren.

La laminació de l'Estatut de Maragall va impulsar la reformulació del catalanisme polític, social i cultural. S'albirava un canvi d'era. I amb l'esclat de la crisi la societat catalana exigia decidir la relació entre Catalunya i Espanya. Lliurement i democràticament. Urnes al carrer. Les enquestes revelaven que el 80% de la població exigia la celebració d'un referèndum legal i vinculant; que finalment (la locomotora dubitativa) es va haver d'articular -fent ús de la llei catalana- en un format consultiu de participació ciutadana. El 9-N va comptar amb el suport de totes les administracions municipals i comarcals. I quasi 2 milions de persones van votar sí a la independència.

El poder polític espanyol -i la premsa captiva- ho van catalogar com una “botifarrada folklòrica”. A posteriori, sorprenentment, l'aparell judicial espanyol -a instàncies del poder polític- va activar tota la maquinària de persecució contra les “botifarrades folklòriques”, considerades un delicte de desobediència, prevaricació, malversació i usurpació. Un ridícul espantós -a ulls de la comunitat internacional- de fabricació genuïnament espanyola que -davant els grinyols feixucs de la locomotora- ha servit per alimentar el procés. L'èxit del 9-N -i a la vegada el gran fracàs del poder polític, econòmic i judicial espanyol- ha estat, paradoxalment, la judicialització de la consulta. La definitiva internacionalització del procés.