Tal dia com avui de l’any 1924, fa 102 anys, Gaston Doumergue, líder del Partit Republicà Radical i Radical-Socialista (PRRRS), guanyava les eleccions presidencials de França. Aquells comicis havien estat convocats per la renúncia del president Alexandre Millerand (Partit Socialista Francès), que havia dimitit després dels resultats de les eleccions legislatives celebrades tres setmanes abans i que havien donat el triomf a la coalició Cartel des Gauches, formada pels partits de Doumergue i de Millerand i per la Secció Francesa de la Internacional Obrera (37,96% del vot). El partit del dimissionari Millerand, malgrat que formava part de la coalició guanyadora, hauria quedat molt debilitat i això explicaria la dimissió del president.
Després d’aquella abrupta dimissió, el vot d’aquells comicis es va polaritzar al voltant de les dues principals figures de la política francesa del moment: el radical Doumergue —que era president del Senat— i el socialista Paul Painlevé (Partit Republicà-Socialista) —de la mateixa formació que Millerand i que es presentava com el successor del president dimissionari. Ambdós formaven part de la coalició guanyadora de les legislatives, però, en aquell escenari de tensions pel lideratge de l’esquerra, Doumergue confirmaria la dinàmica ascendent dels radicals i descendent dels socialistes. Doumergue es va imposar amb un 59,88% del vot, deixant el seu rival enrere amb només un 35,93%.
Doumergue, nascut el 1863 a Aigües-Vives (molt a prop de Nimes), era de parla materna occitana i de confessió calvinista. Havia estudiat la carrera de Dret a París i havia estat jutge de pau a la colònia francesa d’Algèria, diputat per la circumscripció de Nimes, titular de diverses carteres ministerials (Colònies, Comerç i Industrial, Instrucció Pública i Afers Exteriors), president del Consell de Ministres i del Senat. En ser proclamat president de la República, Doumergue no seria el primer president de la República de llengua materna occitana (el precedien Thiers i Loubet), però sí que seria el primer i, fins a l’actualitat, l’únic cap d’estat de la història de França (des de la monarquia merovíngia del segle VIII) de confessió no catòlica.