Tal dia com avui de l’any 1610, fa 415 anys, a París es cremaven públicament tots els exemplars de l’obra De regis et regis institutione que la policia havia pogut localitzar i confiscar. En aquell llibre, obra del jesuïta castellà Juan de Mariana, es legitimava l’assassinat d’un monarca si aquest actuava amb tirania. La cancelleria francesa va relacionar la seva difusió amb els assassinats dels reis Enric IV —primer Borbó al tron de París—, que s’havia produït tres setmanes abans (14 de maig) i del rei Enric III —darrer Valois al tron de París— perpetrat dues dècades abans (1 de juny de 1589).
En ambdós casos, els autors d’aquests assassinats havien estat elements catòlics molt radicalitzats, que pensaven que aquests reis havien comès traïció a la fe catòlica. L’obra de Mariana —que, presumptament, hauria inspirat aquells crims— no es publicaria fins al 1599 (deu anys més tard de l’assassinat d’Enric III); però la cancelleria de París la va veure com la compilació d’una sèrie d’escrits anteriors —que es considerava que feien apologia al regicidi— i que el jesuïta castellà hauria escrit i publicat a París mentre era professor de Teologia a la Universitat de la Sorbona (1569-1574).
Precisament, durant el període durant el qual Mariana havia estat a París, s’havia produït l’assassinat de milers de calvinistes a la capital i en diverses ciutats de França, instigada per elements catòlics molt influents i molt radicalitzats i que seria conegut com la Matança de Sant Bartomeu (agost – octubre, 1572). Posteriorment a la massacre de calvinistes, els reis Enric III i Enric IV, que contemporitzarien amb aquells col·lectius damnificats, serien assassinats, respectivament, pel dominic Jacques Clement i per l’agustí exclaustrat François Ravaillac.