Tal dia com avui de l’any 1936, fa 87 anys, la Diputació Permanent de les Corts votava i aprovava el Decret-Llei d’Amnistia que afectava especialment els presos polítics catalans: el president i el govern de Catalunya; detinguts, empresonats, jutjats i condemnats a trenta anys de reclusió pels Fets del Sis d’Octubre de 1934 (la proclamació de l’Estat català dins la República Federal espanyola). Aquella amnistia es va fer extensiva a la resta de presos polítics de la República que havien estat condemnats durant el Bienni Negre (el govern del tripartit involucionista, 1934-1936). Segons la investigació historiogràfica, aquella amnistia afectava unes 30.000 persones.

L’amnistia als presos polítics era un dels principals punts programàtics del Front d’Esquerres i del Frente Popular, les plataformes polítiques que havien guanyat —a Catalunya i a Espanya, respectivament— les eleccions generals que s’havien celebrat cinc dies abans (16 de febrer de 1936). Aquestes plataformes, que agrupaven, respectivament, totes les forces polítiques d’esquerres catalanes i espanyoles, advocaven per la restauració de l’autogovern de Catalunya, com un element fonamental per la normalització de la vida política a la República. Aquell decret va ser aprovat per unanimitat. Fins i tot hi van votar a favor els diputats de l’anterior govern.

El decret-llei, signat per Alcalá-Zamora, president de la República, deia: “Siendo inequívoca la significación del resultado de las elecciones (...) en cuanto a la concesión de una amnistía por delitos políticos (...) en favor de la cual se ha pronunciado la mayoría del Cuerpo electoral, y tratándose de una medida de pacificación conveniente al bien público y a la tranquilidad de la vida nacional, (...) de acuerdo con el Consejo de Ministros, a propuesta de su Presidente y previa la aprobación de la Diputación permanente de las Cortes, Vengo en disponer lo siguiente: Artículo único. Se concede amnistía a los penados y encausados por delitos políticos y sociales”.

Aquell decret també restituïa les persones que, per raons polítiques, havien estat objecte de “depuracions” en l’àmbit professional: “Los funcionarios y empleados públicos que hayan sido objeto de suspensión, traslado o separación, acordada sin garantía de expediente o por medio de persecución política, serán repuestos en sus destinos (...) Por lo que se refiere a las empresas de carácter privado, el Ministerio de Trabajo adoptará las disposiciones conducentes a la discriminación de todos los casos de despido que hubieran sido fundados en un momento político social y que serán sometidos a los Jurados Mixtos para que éstos amparen en su derecho”.