Tal dia com avui de l’any 1481, fa 544 anys, a Lisboa, els estaments de poder portuguesos coronaven Joan d’Avis, que regnaria com a Joan II. El nou rei era fill del rei Alfons V de Portugal (mort el 28 d’agost de 1481), però no seria coronat fins passats uns mesos a causa dels esdeveniments internacionals del moment (la corona portuguesa havia estat implicada en la guerra civil castellana a favor del partit de Joana, mal anomenada la Beltraneja, en conflicte amb el bàndol de la reina Isabel la Catòlica. No obstant això, exerciria com a rei des del mateix moment de la mort del seu pare, i la coronació no seria més que la confirmació de la seva condició.
Joan, com a hereu al tron, i com un dels caps militars de l’exèrcit portuguès, havia participat en diverses batalles del conflicte civil castellà. La més important i que va estar a punt de canviar el curs de la guerra, seria l’anomenada Batalla de Toro (1476), que havia obligat Ferran el Catòlic (que ja era l’espòs de la reina d’Isabel de Castella, però encara no s’asseia al tron de Barcelona), a retirar-se derrotat i humiliat. Després d’aquella batalla, la Corona castellanolleonesa hauria de reintegrar totes les places frontereres portugueses que havia ocupat i retronar a la “ratlla” (nom tradicional de la línia divisòria) anterior al conflicte.
També a la mar va ser la “bèstia negra” de Ferran el Catòlic. Havia derrotat i capturat un estol de trenta naus castellanolleoneses, comandat pel català Joanot Boscà, que pretenia usurpar als portuguesos la colònia de Mina d’Or, al golf de Guinea, considerada la principal factoria d’esclaus de l’època. Aquella derrota (1478) no tan sols impediria Ferran culminar el seu objectiu, sinó que precipitaria un tractat de pau, anomenat d’Alcàçovas (1479) que confirmaria la projecció de domini dels portuguesos sobre la costa atlàntica africana, i apartaria per sempre els castellanolleonesos, i posteriorment els hispans, d’aquest quadrant.