Tal dia com avui de l’any 1936, fa 90 anys, a Barcelona i a primera hora de la matinada, tropes de l’exèrcit espanyol aquarterades a les casernes del Bruc i de Drassanes es desplegaven pels carrers de la ciutat amb l’objectiu d’ocupar els centres estratègics de la ciutat (Govern, premsa, radiocomunicacions, etc.). Segons les fonts documentals, les tropes del quarter del Bruc estaven comandades pel coronel Francisco Jiménez Arenas, que a les Rambles es va situar al capdavant de la formació disparant indiscriminadament contra tot allò (persones o animals) que es movia.
Anteriorment, i després dels Fets d’Octubre, que havien culminat amb la detenció i empresonament del Govern de Catalunya, la intervenció de la Generalitat i el tancament del Parlament, el govern central de la República, presidit per l’anticatalanista Lerroux (Partit Republicà Radical), havia nomenat, interinament, el coronel Jiménez Arenas governador general de Catalunya i president accidental de la Generalitat. Ho va ser fins al 5 de gener del 1935, quan el Govern de Catalunya, reclòs al vaixell-presó Uruguay des del 7 d’octubre del 1934, va ser traslladat a la Presó Model de Madrid.
El president Companys, que segons algunes fonts hauria anat —personalment— fins a les Rambles per observar el desplegament de les tropes de Jiménez Arenas, va reaccionar ordenant la sortida de totes les forces i cossos de seguretat de la ciutat. En poca estona, Mossos d’Esquadra, Guàrdia d’Assalt i Guàrdia Civil (que es va posar a les ordres del president Companys) es van desplegar pels carrers de la ciutat amb l’objectiu de neutralitzar els colpistes i salvaguardar la legitimitat republicana. Durant aquells primers moments, es van produir els primers combats.
No obstant això, aquelles primeres hores van ser de gran confusió. No estaven clares les adscripcions en l’àmbit personal, i a la plaça de Catalunya —un dels principals escenaris dels combats—, dos mossos d’esquadra de paisà es van aproximar a un oficial de l’exèrcit espanyol —també de paisà— per protegir-lo, perquè es van imaginar que estava amenaçat pels rebels. Però aquell militar espanyol, després de comprovar qui eren, va dir "con que policias de la Generalidad, ¿eh?" i els va disparar a boca de canó i sense possibilitat de defensar-se i els va provocar la mort.
També durant aquelles hores, es van sumar a la batalla de Barcelona (19 i 20 de juliol del 1936) les milícies armades de la CNT-FAI, del PSUC, del POUM, de la UGT, del CADCI i d’Estat Català, que van combatre en diferents punts de la ciutat al costat de les forces lleials a la Generalitat. A mesura que avançava la jornada, els rebels es van haver de retirar i van ser acorralats als seus quarters. Milicians anarquistes i la Guàrdia d’Assalt posarien setge a la caserna de Sant Andreu, defensada per uns dos-cents militars i paramilitars d’ultradreta, que acabaria cedint l’endemà a primera hora.