Tal dia com avui de l’any 1794, fa 228 anys, a París, un nodrit grup de membres de la Convenció (una mena de Parlament format, exclusivament, pels revolucionaris que governaven el país), que, poc després, es convertirien en els dirigents del nou règim revolucionari conegut com la “Reacció de Termidor”; resolien —sense judici de cap tipus— executar vint-i-nou dirigents de l’anomenat “Règim del Terror”, que havien governat la Primera República francesa des de la seva proclamació (1793). Entre aquests vint-i-nou condemnats hi havia les quatre principals figures del Règim del Terror: Robespierre, Danton, Saint-Just i Couthon.

Precisament Georges Couthon (Orcet, Auvèrnia, Occitània, 1755), que havia passat per diversos llocs del poder regional i estatal revolucionari, i que havia estat president de la Convenció entre el 21 de desembre de 1793 i el 5 de gener de 1794; havia treballat intensament per a l’exportació de les idees revolucionaries. Per portar a terme aquest pla, Couthon havia proposat eixamplar els dominis de la República Francesa fins als límits històrics de l'imperi de Carlemany (800). Això significava que Catalunya —llavors una província sotmesa de l'Espanya borbònica— passaria a formar part de la República com una regió més de la França metropolitana.

Couthon pensava que la resistència catalana durant la Guerra de Successió (1705-1715) era una experiència a tenir en compte que explicava moltes coses dels catalans. Couthon va proposar l'ocupació de Catalunya i la creació d'una república independent, que seria governada per les elits intel·lectuals del país i que actuaria com una plataforma de projecció de la Revolució cap a la península Ibèrica. En el pla de Couthon estava previst reunificar la Catalunya del nord i el Principat. Però, aquell pla que hauria convertit Catalunya en una república independent no va ser possible perquè Couthon i el seu govern serien executats el 28 de juliol de 1794.