Tal dia com avui de l’any 1909, fa 113 anys, esclatava una revolta urbana en diverses ciutats de Catalunya —principalment a Barcelona—, que es perllongaria per espai de set dies (fins al 2 d’agost de 1909); i que se saldaria amb 115 morts, 441 ferits, 1.967 detinguts, 1.925 processats per la justícia militar espanyola, més de 200 persones desterrades fora de Catalunya, i més de 2.000 exiliats, també fora de Catalunya. També, en el decurs d’aquella revolta, que va ser anomenada “Setmana Tràgica”; es van destruir diversos edificis religiosos i algunes infraestructures viàries. Només a Barcelona van ser incendiats 80 edificis religiosos (33 escoles, 14 parròquies i 33 convents i cases de recolliment); i a la Floresta (les Garrigues) va ser incendiat un tren i van ser desballestades les vies de la línia Lleida-Reus-Tarragona.

Aquella protesta, que de seguida va esdevenir una revolta, estava motivada per l’ordre del govern espanyol de reclutament de reservistes catalans per a la Guerra d’Àfrica. L’any anterior als successos, el ministre i latifundista Romanones i el banquer i navilier López Bru havien adquirit unes grans finques a la zona nord del Marroc, que es volien destinar a l’explotació de recursos minerals. Un cop adquirides, i amb la inestimable col·laboració del rei Alfons XIII, van fabricar una guerra que tenia l’objectiu de desplaçar la frontera espanyola des dels afores de Melilla fins més enllà de les seves propietats. Per justificar aquella intervenció van promoure atacs de falsa bandera a les guarnicions frontereres espanyoles, que es van saldar amb diversos morts i que van ser el pretext esperat per declarar aquella crisi com un “casus bellis”.

El govern espanyol, presidit en aquell moment pel monàrquic conservador Antonio Maura, va ordenar la lleva de 18.000 reservistes espanyols, la meitat dels quals eren catalans, tot i que Catalunya només representava el 15% de la població del regne espanyol. Aquells reservistes eren nois que ja havien complert el servei militar obligatori, que ja tenien una estabilitat laboral, que ja havien format una família; i que, en la majoria dels casos, eren l’única font d’ingressos familiars. L’absència d’un sistema de prestacions públiques havia situat les famílies en una situació d’extrema precarietat. Però la revolta va esclatar quan van arribar les primeres notícies: els oficials espanyols, ressentits pel desastre de Cuba (1898) i embriagats de glòria personal, van cometre greus errors que van provocar la mort de milers de soldats colonials.