Tal dia com avui de l’any 1833, fa 192 anys, a Prats de Lluçanès (el Lluçanès-Osona), Josep Galceran i Escrigàs (Prats de Lluçanès, 1794-1836), hereu benestant d’una casa de paraires de la vila, liderava un aixecament contra el règim d’Isabel II, que, posteriorment, seria considerat el primer pronunciament carlí a Catalunya i el punt d’inici de la Primera Guerra Carlina al Principat (1833-1840). Galceran va protagonitzar aquest aixecament com a cap d’un grup de voluntaris ultraconservadors de la comarca, que havia mantingut armats i organitzats durant la vigència de l’anomenada “Dècada Ominosa” (1823-1833) —el règim de terror imposat per Ferran VII a la darrera fase del seu regnat.

L’aixecament de Galceran es va produir tan sols sis dies després de la mort de Ferran VII i de la proclamació de la seva primogènita i hereva Isabel II. Al voltant del règim de la nova reina s’hi van concentrar les forces polítiques i socials d’ideologia liberal. Mentre que a l’entorn de Carles Maria Isidre, oncle patern de la nova reina i pretendent al tron, s’hi van agrupar les forces polítiques i socials d’ideologia ultraconservadora. No obstant això, a Catalunya, el carlisme va tenir una traça pròpia: va reunir tots els sectors de la població rural i agrària (encara majoritària al conjunt del país) contraris a una burgesia urbana i a una ideologia liberal que veien com les destructores de les formes de vida tradicionals.

L’aixecament de Galceran va ser ràpidament neutralitzat per l’exèrcit del règim isabelí (també anomenat “constitucional”), comandat pel general Manuel de Llauder i de Camín (Argentona, 1789 – Madrid, 1851). Però la rebel·lió carlina es va estendre per la Catalunya interior, i al cap d’unes setmanes (novembre-desembre, 1833), els carlins catalans ja controlaven la meitat nord del país (el Pirineu, la Catalunya Central, i bona part de la plana de Lleida, del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre). El conflicte carlí es va allargar fins al 1840, i a Catalunya va ser especialment mortífer: durant aquells set anys, es va aprofitar aquell escenari bèl·lic per dirimir violentament velles disputes personals o familiars.