Tal dia com avui de l’any 1391, fa 631 anys, es produïen els primers incidents del pogrom de Barcelona, que culminarien tres dies més tard —el 8 d’agost de 1391— amb l’assalt i la destrucció dels Calls Major i Menor de Barcelona. El Call de Barcelona (la unió del Major i del Menor) era la comunitat jueva local demogràficament i econòmicament més potent de la Mediterrània occidental. S’estima que quan es van produir aquells devastadors atacs la comunitat jueva de Barcelona estava formada per unes 5.000 persones que representaven un 15% de la població de la ciutat. Durant aquell pogrom s’estima que van morir unes 300 persones (un 8% de la comunitat jueva local).
Aquells pogroms s’havien iniciat uns mesos abans a la Baixa Andalusia castellana i en poc temps havien travessat la frontera que separava els dominis de Toledo i de Barcelona, i s’havien estès a gran velocitat per les principals ciutats de la costa mediterrània peninsular. El 9 de juliol de 1391, es perpetrava el pogrom de València, que es va saldar amb 300 víctimes mortals i milers de persones i la destrucció de tot el patrimoni moble i immoble de les famílies jueves. I el 2 d’agost de 1391, es perpetrava el pogrom de Palma, que se saldaria, també, amb la mort d’unes 300 persones i, la destrucció total del patrimoni moble i immoble de les famílies de la comunitat jueva.
Segons les fonts documentals, el pogrom de Barcelona es va iniciar el 5 d’agost de 1391 al barri de la Ribera, quan els mariners d’una coca mercant procedent de Mallorca van desembarcar i van escampar que, tres dies abans, la turbamulta havia assaltat el call de Palma. La turbamulta barcelonina es va dirigir, en primer lloc, a les masmorres reials, situades al soterrani del Plaça del Rei i les van assaltar i van alliberar els presos que hi havia reclosos. I, tot seguit, es van concentrar a la placeta de Sant Jaume (el terç oriental de l’actual Plaça de Sant Jaume) i van calar foc a la porta principal del Call, amb el propòsit d’entrar a la força i saquejar el barri.