Tal dia com avui de l’any 1703, fa 322 anys, començava un episodi meteorològic de fortíssims vents i pluges que abastaria de la costa occidental de l'illa Britànica fins al mar Bàltic: centre i sud d’Anglaterra, Països Baixos hispànics, Països Baixos independents (Disset Províncies), principats imperials de Münster, Hannover, Holstein, Mecklenburg i Brandenburg-Pomerània, Dinamarca, sud de Suècia i costa de Prússia. Els seus contemporanis —com l’escriptor anglès Daniel Defoe, autor de Robinson Crusoe— la va descriure com “la tempesta més terrible que mai no ha vist el món”. I la investigació moderna l’ha catalogada com un huracà de força 2 i com la tempesta documentada més violenta de la història d’Europa.

Segons les fonts documentals de l’època, aquella tempesta va arribar a les costes de Gal·les i Cornualla la matinada del 5 de desembre del 1703, i durant aquella jornada va escombrar l’illa Britànica. Segons alguns mesuraments al centre d’Anglaterra, la pressió atmosfèrica hauria baixat fins als 950 mil·libars. I, novament, les fonts relaten que, a causa de les ràfegues de vent huracanades, van ensorrar-se centenars de campanars i milers de xemeneies i molins. També relaten que el vent va arrencar centenars de sostres de cases, granges, esglésies i palaus, i que el mar va penetrar cap a l’interior de les zones planeres properes a la costa i va provocar la mort per ofegament de milers de persones i animals. Segons les mateixes fonts, la força del cicló hauria arrossegat un vaixell 25 quilòmetres terra endins.

El balanç de les marines de guerra dels països afectats seria esfereïdor. La marina anglesa sola va perdre 130 vaixells mercants i 40 grans carraques militars. El govern anglès de l’època va comptabilitzar unes 15.000 víctimes mortals entre la marineria civil i militar a causa d’aquests naufragis. A part, s’haurien de comptabilitzar les víctimes civils, que, només a Anglaterra, s’estimen en unes 25.000. Les fonts de l’època relaten que fins i tot els vaixells fondejats al riu Tàmesi van patir danys de consideració o, directament, van naufragar; com el cas de l’HSM Vanguard, un dels grans vaixells militars anglesos del moment, que estava avarat a la drassana de Chatham, i va veure com la tempesta l’arrossegava cap al centre del riu i l’enfonsava.