Tal dia com avui de l’any 1529, fa 497 anys, l’expedicionari bavarès Ambros Ehinger desembarcava a la ciutat de Santa Marta (governació hispànica de Tierra Firme, actualment Colòmbia) amb l’objectiu de localitzar la ciutat mítica de El Dorado. Ehinger, empleat de la família dels banquers bavaresos Wesler, havia de liderar la iniciativa concebuda pels seus patrons —principals financers del monarca hispànic i emperador germànic Carles de Gant— que havien obtingut la concessió reial d’aquesta empresa a canvi de la liquidació d’uns imports que els devia la corona. Ehinger va desembarcar amb 200 expedicionaris (bavaresos i castellans) i 1.000 esclaus (indis i negres), que haurien estat, reclutats i adquirits, respectivament, amb els recursos econòmics dels Wesler.

L’expedició promoguda pels Wesler es va saldar amb un fracàs. Ehinger mai no va localitzar El Dorado, però, en canvi, sí que va tornar havent perdut les ¾ parts dels expedicionaris i dels esclaus, però amb uns quants cabassos d’or que realimentarien l’interès per la localització de la ciutat de les riqueses (1531). El retorn del bavarès coincidiria amb l’inici d’una segona expedició a la recerca de la ciutat mítica d’El Dorado, aquest cop promoguda pels Montserrat, uns negociants catalans establerts a Sevilla, en aquell moment la capital financera de la monarquia hispànica. I el lideratge de l’expedició seria confiat a Llàtzer Font, fill dels armadors i productors de sucre barcelonins Rafel Font i Paula Bernat, amb casa a Sevilla i a Canàries. L’expedició de Llàtzer Font també clouria sense èxit (1534).

Després del fracàs de l’expedició bavaresa (1531), els Wesler van adquirir a la corona un ampli territori sobre l’actual costa de Veneçuela i van ordenar a Ehinger la creació i desenvolupament d’una colònia privada. Ehinger moriria poc després (1533), en un enfrontament armat amb els natius i el segon projecte dels Wesler clouria amb la desaparició del seu representant. En canvi, Llàtzer Font, després de patir la persecució de les autoritats colonials hispàniques per una sèrie de denúncies falses (1537-1544), pactaria col·laborar en la repressió contra els encomenderos castellans que s’havien rebel·lat contra les lleis de la corona que limitaven l’esclavitud dels indis (1548); acabaria radicat a Quito com un important productor i exportador de sucre, i seria el fundador de la poderosa nissaga criolla del Fonte equatorians.