Tal dia com avui de l’any 2020, fa cinc anys, a Reus, moria Antoni Gabarri Giménez, conegut popularment com a Oncle Antoni, que havia estat, fins a l’últim moment, Home de Respecte de les comunitats gitanes del sud de Catalunya. L’Home de Respecte és una figura pròpia del món gitano, que fa les funcions de mediació entre dues parts en conflicte (tant entre gitanos com entre gitanos i paios). I en cas que s’hagués produït un dany, és l’encarregat de dictar una reparació d’acord amb el codi moral del poble gitano. També havia estat president del Consell d’Ancians de les Comarques del sud de Catalunya, que actua com una mena de senat. I havia estat president d’Agipcat (Associació d’Entitats Gitanes dels Països Catalans).

L’Oncle Antoni havia nascut a Manresa el 1950, en una família gitana originària del Priorat dedicada a la venda ambulant. Segons les seves pròpies paraules, els seus pares havien estat la darrera generació de parlants de llengua romaní i havien educat els seus fills en català tant per evitar que fossin especialment perseguits per la seva condició gitana, com per facilitar-los la integració en la societat catalana. D’aquesta forma, i també segons les pròpies paraules, els gitanos catalans havien contribuït a la resistència de la llengua i de la cultura catalanes en l’etapa històrica de màxima persecució de la dictadura franquista. Tot i això, en la seva agenda cultural sempre hi va ser present el projecte d’ensenyament i recuperació de la llengua romaní.

Segons les seves pròpies paraules, havia assolit la categoria d’Home de Respecte de forma natural, perquè el conjunt de comunitats gitanes del sud de Catalunya li reconeixien una sèrie de condicions que la llei moral gitana considera imprescindibles per exercir aquesta dignitat: ser un home d’edat madura, haver tingut una conducta irreprotxable —tant en l’àmbit privat com en el públic—, i aportar una experiència prèvia en la mediació de conflictes. L’Oncle Antoni guanyaria aquesta categoria —i el reconeixement de la societat civil— en la mediació i resolució de conflictes entre gitanos i entre gitanos i paios, en el difícil procés de construcció d’un escenari de convivència als barris de Sant Josep Obrer i Mas Pellicer, a Reus, durant les dècades de 1970 i 1980.