Tal dia com avui de l’any 2021, fa cinc anys, a Barcelona, moria Josep Maria Gay de Liébana i Saludas, economista, professor universitari d’economia financera i comptabilitat, divulgador de l’anàlisi econòmica en mitjans de comunicació i assessor esportiu. Gay de Liébana (Barcelona, 1953) havia estudiat Ciències Econòmiques i havia fundat el seu propi despatx (J.M. Gay & Cia.). Però el relleu social l’adquiriria com a comunicador. Durant anys, va participar en diversos programes de ràdio i televisió, i les seves intervencions sempre tenien l’objectiu de fer entendre els problemes econòmics al gran públic. En el món dels mitjans de comunicació, va ser conegut com "l’economista indignat".
Gay de Liébana es faria cèlebre per una frase que resumia la seva indignació per la deriva espanyola. Amb el seu estil directe i mordaç, utilitzava sovint l’expressió "Espanya és un país de xoriços" per a criticar i desemmascarar el formidable grau de corrupció que afectava els nuclis dels poders polític i econòmic espanyols. La seva crítica va anar adreçada, especialment, cap a la desocupació laboral, el clientelisme polític, el frau fiscal i la corrupció en el futbol. D’altra banda, tampoc va tenir una opinió favorable al procés independentista català. Va criticar que els líders independentistes catalans mai no haguessin tingut un full de ruta econòmic i que, per aquest motiu, havien generat falses expectatives a la societat catalana.
En una conferència que va pronuncia a Elx, en el marc d’unes Jornades Tributàries promogudes per la Generalitat Valenciana (2012), va dir: "Espanya és un país de xoriços i el poble ha de dir prou. El govern (del Partit Popular i presidit per Mariano Rajoy) està propiciant el frau fiscal. Són uns ineptes. Ni la patronal ni els sindicats són independents, estan tots comprats. La gent de més de quaranta-cinc anys que està a l’atur ja no tornarà a treballar mai més (es referia a feines segures i remunerades com les que havien perdut) i els nostres universitaris se’n van d’aquest país (es referia al fet que la inversió pública en talent no es traduïa en rendiment perquè, a causa de la corrupció, es produïa una fuga d’aquest talent a l’estranger)".