Tal dia com avui de l’any 1979, fa 44 anys, se celebraven els referèndums que consultaven a la ciutadania de Catalunya i del País Basc l’aprovació dels seus Estatuts d’Autonomia, que havien d’articular la restauració dels seus autogoverns, liquidats amb l’ocupació franquista dels seus respectius territoris (Catalunya, 1939; i País Basc, 1937). Posteriorment, ambdós textos serien ratificats pel Congrés dels Diputats (29 de novembre) i pel Senat d’Espanya (12 de desembre). D’aquesta manera, Catalunya i el País Basc serien els primers territoris de l’estat espanyol governat per l’actual règim constitucional que accedien a l’autogovern.
A Catalunya, en una jornada marcada per una intensa pluja, hi van participar 2.639.951 votants, que representaven el 59,7% del cens electoral. Van votar a favor del text estatutari 2.625.779 electors, que representaven el 88,62% del vot emès. I hi van votar en contra 204.957 electors, que representaven el 7,81% del vot emès. Al País Basc, les xifres van ser molt similars. Hi van participar 921.436 votants, que representaven el 58,85% del cens electoral. Van votar a favor del text estatutari 831.781 electors, que representaven el 90,27% del vot emès. I hi van votar en contra 50.679 electors, que representaven el 5,5% del cens electoral.
Catalunya i el País Basc ja exercien, de manera provisional, l’autogovern. Aquells referèndums obririen el camí cap a unes eleccions autonòmiques que se celebrarien l’any següent (1980), i que constituirien uns mapes parlamentaris que han condicionat la història contemporània de l’estat espanyol. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya les va guanyar Convergència i Unió. Jordi Pujol rellevaria Josep Tarradellas, que havia exercit la presidència provisionalment. I al País Basc, aquells primers comicis autonòmics els guanyaria el Partit Nacionalista Basc, i Carlos Garaikoetxea passaria de president provisional a president electe.