Tal dia com avui de l’any 1840, fa 185 anys, i en el context de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), les tropes liberals comandades pel general Espartero derrotaven les darreres resistències carlines de Morella, dirigides pel capità i governador de la plaça Pere Bertran —anomenat popularment Peret del Riu—. Un cop superades les muralles, els liberals d’Espartero es van lliurar al saqueig salvatge i indiscriminat de la vila. Amb la caiguda de Morella, els carlins perdien un dels bastions més estratègics de la part del territori que dominaven. Morella havia estat el nexe que unia els fronts carlins de Catalunya, de Navarra i del centre peninsular; i havia estat el quarter del general Ramon Cabrera —anomenat popularment el Tigre del Maestrat—.

Aquell enfrontament s’havia iniciat dues setmanes abans, quan les tropes liberals del general Espartero havien avançat des d’Alcanyís (Aragó) fins al Maestrat valencià i havien encerclat i sotmès a setge la vila de Morella. Durant el setge, les tropes carlines van intentar abandonar la plaça per a estalviar a la població civil el rigor de la guerra. La nit anterior a la caiguda, el capità Pere Bertran va dirigir la sortida camuflada d’un grup molt important de resistents, però van ser descoberts pels atacants i els van obligar a recular fins a la muralla. Mentre es produïa el caòtic replegament de la gent de Bertran, es van trencar les cadenes del pont llevadís i es va produir una massacre de soldats carlins.

Poques hores després, Pere Bertran intentaria negociar una capitulació honrosa, principalment, per a evitar el saqueig de la vila i les agressions de tota mena contra la població civil (especialment contra les dones, que eren el col·lectiu que més patia aquest rigor bèl·lic). Però el sanguinari general Espartero només acceptaria la derrota carlina per les armes i els liberals entrarien a Morella a sang i foc. Tres anys més tard (1843) —durant els rebomboris de protesta contra la llei espanyola que amenaçava la viabilitat de la indústria tèxtil catalana—, el general Espartero ordenaria el bombardeig indiscriminat de Barcelona i proclamaria que “por el bien de España, hay que bombardear Barcelona una vez cada cincuenta años”.