Tal dia com avui de l’any 1262, fa 763 anys, a Montpeller (llavors un enclavament dins del regne de França que pertanyia a la Corona catalanoaragonesa), es casaven els infants Pere —hereu al tron de Barcelona— i Constança —hereva al tron de Palerm. Pere i Constança eren fills, respectivament, dels reis Jaume I —monarca de la corona catalanoaragonesa— i Manfred I —sobirà de Sicília. Amb aquest matrimoni es buscava un doble propòsit. Per una banda, el Casal de Barcelona incorporava Sicília —illa clau en la navegació comercial i militar de la Mediterrània— i, per l'altra, la cancelleria de Palerm s’espolsava del damunt la pressió del Pontificat i dels Anjou francesos, que pretenien usurpar el tron sicilià.

Només quatre anys després (1266), Carles d’Anjou va assassinar Manfred de Sicília a Benevento i li va usurpar la corona siciliana. Els Anjou es van establir a Palerm i des del Palau Reial dels Normands van desplegar una terrible repressió contra les famílies nobiliàries locals partidàries de Manfred (i, de retruc, partidàries també de l’emperador del Sacre Imperi en conflicte amb el Pontificat), que va provocar un gran exili cap a la cort de Barcelona. Una de les famílies més destacades d’aquell exili serien els Llúria, que arribarien a Barcelona amb un noi anomenat Roger, que aleshores només tenia 16 anys i que poc temps més tard esdevindria una de les figures més destacades de la història de la marina catalana.

Passats vint anys del casament i setze de l’assassinat de Manfred, Pere i Constança, que ja s’asseien al tron de Barcelona d'ençà de la mort de Jaume I (1276), van preparar l’operació de reconquesta i restauració de la legítima nissaga. En aquella empresa militar (1282), els almogàvers no tan sols hi van tenir un paper destacat, sinó que, també, van meravellar Europa per la seva rapidesa i efectivitat (van expulsar els Anjou de l’illa en tan sols una setmana). Aquella empresa va ser dirigida, inicialment, per Jaume Pere (1258-1308), fill natural del rei i de la cortesana Maria Nicolau; però, a causa d’unes desavinences, va ser rellevat per Roger de Llúria, fill de la família d’exiliats sicilians Llúria, que en aquell moment ja tenia 32 anys.